Arxiu de memòria històrica
Josep Maria Simón Gimeno
March 3rd, 2010 • divulgació, memòria històrica
Acabe de baixar del cementeri de acomiadar al tio José Maria i em dispose, en calent i amb l’emoció encara agafada al cor, a mullar la ploma al tinter per fer-li un humil i sentit epitafi. No se si em pertoca, però si no és aixina els més aplegats ja em sabran disculpar la intromissió. En primer lloc és, -encara no m’acostumat…- era pare del meu volgut amic Vicent. Amic meu des de la més tendra infantesa. I era també amic dels meus pares, i ell i els seus pares també ho foren dels meus iaios fins on arriba la memòria familiar. Units com estàvem en la xarxa que de relacions personals de tot tipus que és el Museros tradicional, també el considere amic personal meu, doncs era una persona sumament accessible i gran conversador, sobre tot si el tema era la seua gran passió, la política. Ell sabia del meu interés en aquest tema i en la història local i mai no m’estalvià una estoneta a sa casa o al carrer per il·lustrar-me en tot allò que li vaig preguntar. Per ell i per ma mare, gran experta en genealogia local, entre altres, se algunes coses que vos vaig a contar de la dimensió pública de ell i dels seus ascendents.
Francesc Carbonell Ruiz, “l’auelo Nàsio” (Museros 1884 - Museros 1958)
November 14th, 2008 • 6 comments memòria històrica
per Francesc Alcaina i Costa
Nasqué a Museros el 16 d’abril de 1884, fill de Roc i Josepa. Pare de Carmen Carbonell Ruiz, àvia paterna meua, per tant avi matern de mon pare, Francesc Alcaina Carbonell, del meu oncle Vicent i de la tieta Carme. Se molt poc, per no dir res, de la seua infantesa. Les primeres referències familiars el situen, junt a la seua dona Carmen, de estatger al mas del Dotor (actual seu d’ANECOP). El passatge conta com va fer creure els amos del mas que havia aparegut una rata ofegada a una gran jarra d’oli per fer que aquestos la rebutjaren i tindre oli per la seua família. Cap a l’any 1918 es trasllada al poble i posa una botiga de queviures a la plaça de L’Església (actual carrer Costura, cantó amb Sequiol). El negoci li anà bé. Es fa dur dels Estats Units un camionet Ford que li costa 5.000 pts. abonades al contat. Ell mateix el descarrega del port de València. A banda d’algun cotxe d’alguna família rica com els Tomarruix (he vist una foto) el camionet del Nàsio devia ser una únic al poble. He escoltat testimonis que descriuen a l’home reparant-lo i posant-lo a punt al costat del campanar. La meua àvia Carme (1911-1988) i Paco, que era un poc més menut, eren la seua descendència. Ella també conduia, amb tretze anys, l’esmentat camionet. Amb el seu vehicle fa viatges per aprovisionar la botiga que el duen fins a Conca. En una ocassió el camió s’espatllà venint de Conca i va trobar refugi a la casa d’un peó caminer.
fotos antigues de Museros
comentaris recents