L’església de Museros

July 3rd, 2010 • opinió

De wordpress

Des de la meua situació de separació voluntària i total de qualsevol cosa que tinga a veure amb la l’Església (en majúscules) i encara més dels que la manegen  (per entendre’ns, del clero) hi ha coses que no comprenc. Bé, no comprenc quasi res.  Ara bé, com resulta que visc a pocs metres de l’església (l’edifici) i encara vivim a un poble xicotet on la informació és transmet fluidament entre el veïnat si saps parar l’orella, vull incidir sobre un tema relacionat amb la moguda parroquial local. Els fets són els següents: Per una banda tenim que el rector (supose que amb la col·laboració dels parroquians) han encetat una campanya anomenada “El carro del kilo” que consisteix en que els assistents a les celebracions, quan entren al temple, se’ls anima a que dipositen un kilo de menjar (del que no es fa malbé: arroç, sal, sucre etc.) a un carro de supermercat que hi ha a l’entradeta. Res a objectar. O sí. El tema dels “cepillos” no deu anar massa bé… Llegir més »

Antonio Bolea Llopis

July 2nd, 2009 • opinió

Fa pocs dies va faltar (massa prompte, collons, massa prompte) Toni Bolea. Un gran home, un home bo i un home del poble. Muserenc al cent per cent, d’aquells que donen sabor al col·lectiu i que inconscientment penses que no van a morir-se. Per més que sempre es queixara de la cama jo el volia vore ben vellet queixant-se encara de la cama i contant anècdotes als seus coneguts que erem tots.  I és que  es feia voler per on anava. Agradable en el tracte, sempre disposat a la broma i al “chiste” però seriós i formal quan feia falta. Quan es posava ferm tampoc el xafava ningú i en tenia per tots. Tenia paraules com un advocat i les tenia totes a punt. Amb una contestació deixava  a qualsevol a l’altura del betum. Perque era un home honest i clar, sense pèls a la llengua i amb la veritat per davant ja fora davant les autoritats o davant del Papa. Respectat i respectable en grau màxim.

Pel que fa al meu tracte amb ell no puc menys que recordar la seua gran passió que fou la música. Sense haver tingut una formació acadèmica dugué endavant una tasca formidable. A la meua  generació de músics de la banda, molts dels quals hem acabat guanyant-nos la vida amb aquesta activitat, ens ensenyà ell el nom de les notes musicals i a fer el compàs de ben menuts. Fou intérpret de saxofó tenor, mestre d’educands i fins i tot president de la Unió Musical de Museros, a la qual li dedicà temps, esforç i entusiasme altruïste com pocs. Sempre amb bones idees: nous locals, millora de la financiació, compra de instruments, millora de la qualitat musical enpenyant-se en que els nous educands anarem al Conservatori etc.

Al mateix temps, inquiet com era, duia endavant altra activitat musical no menys profitosa. Fou el director del Cor Parroquial de Museros durant més de trenta anys, que es diu prompte. Durant aquesta llarga trajectòria el Cor assolí grans fites musicals (tots recordem quan estrenàrem Carmina Burana junt a la la banda o quan cantaren el Requiem de Mozart). Centenars de joves del poble han tingut el plaer de gaudir de la seua amistat i de deixar-se encomanar del seu càlid entusiasme musical. Museros tingué allò que cap altre poble tenia i la parròquia de Museros fou l’enveja de la comarca gràcies a ell, perque cap no tenia un cor que cantara les misses amb tanta professionalitat, profunditat de repertori i saber fer. Ni se sap la quantitat d’hores que emprà en assajos, còpia i arxiu de repertori, organització de viatges etc. etc. I tot per amor a l’art, a Museros i a la seua gent. Qualsevol persona, de qualsevol edat, color i pensament que s’ha acostat a ell i ha volgut fer amb ell un trocet del camí ho ha pogut fer perque Toni era Toni i en tenia per tots.

Ben segur que no he esgotat ni de bon troç tot el que era i significava. Ni vull ni puc.  Altres podreu dir i contar sobre ell en altres àmbits i periodes on jo no vaig tindre tant de contacte amb ell. Estic segur que seran tot coses bones. Pel que fa a mi només sentia la necessitat d’escriure aquest humil i incomplet epitafi. Crec que el mereix. Només em resta dir que estic molt content i pagat d’haver-lo conegut i de considerar-me el seu amic.

Gràcies. Moltes  gràcies per tot Toni.

ptdta: L’ AMPA del Col·legi Públic Blasco Ibáñez també li ha escrit unes lletres

Adéu casa!. Hola casa!

May 28th, 2009 • 2 comments opinió

De Mapa vadebò!

Per on comence?. Vaig a ficar-me en un tema delicat. Però amb tot el respecte i avisant vaig a llançar la pilota al dau. Ahi va: L’altre dia varem vore com tiràven les dos casetes de al costat de casa Bernals i hui hem vist que ja van a tirar la casa del cantó de la placeta, on estava el bar Centro i abans Ramon el Sabater.  La primera cosa que m’agradaria saber és si van a construïr alguna cosa que ocupe el seu lloc o si van a deixar un solar vuit durant un parell d’anys. Perque açó darrer prolifera. A hores d’ara el poble s’està quedant mellat de tantes cases velles que estan tirant.

De Mapa vadebò!

  Perque ho faran?, per no pagar la contribució d’una casa vella?. No ho se. I ara, per més inri li ha tocat a uns llocs ben estratègics del poble pel que fa a la seua imatge. En front de l’Ajuntament i al costat de una casa que és BIC (bé d’interés local), amb la protecció que això duu aparellat segons el nou POU (pla d’ordenació urbana). Llance la meua primera opinió: L’ajuntament hauria de autoritzar la demolició d’una casa al centre històric només quan la construcció d’una nova al mateix lloc fos inminent. No crec que importunara molt els propietaris i la imatge del poble guanyaria molt. Però que no pare el joc. Seguim amb altra qüestió: el dia que algú faça una restauració en tota regla (al menys de la frontera) d’una casa vella d’aquest poble, li jocaré la mà i em llevaré la gorra!. I és que ja se’n veuen ben poques. Cases bones a dues mans jo només en recorde una, dos… i poquetes més. Llegir més »

Museros en la “champions” del deute municipal

April 6th, 2009 • 161 comments opinió

El “Ministerio de Hacienda” ha fet públics darrerament la llista del deute bancari de tots els municipis espanyols  (no inclou el deute als acreedors, o siga, a empreses que han treballat per aquestos ajuntaments i no han cobrat). Això m’ha donat la oportunitat de consultar per internet com va el meu poble de endeutat. Jo ja sabia que el deute del nostre ajuntament era gran, de fet vaig escriure un article fa uns mesos sobre el tema,  l’anomení “…manifiestamente mejorable”, però la informació que posa el ministeri al nostre abast ens permet fer comparatives amb els pobles del voltant i fer-nos una idea de l’afer amb una perspectiva més ampla. En fi, descarregue el fitxer, faig unes senzilles operacions aritmètiques i me ix: Llegir més »

“Museros Vice”

November 15th, 2008 • 22 comments opinió

 L’acció comença amb dues persones, autoritats al poble,  assegudes a la barra d’un nou local a la Carretera de Barcelona. L’amo  havia demanat permís per obrir-lo al públic i la visita dels dos personatges era preceptiva per a comprovar si tot era correcte. De seguida dos gin-tonics de franc acompanyen els visitants. Tot i que la llumenària de neó cridanera no havia pasat desapercebuda les raons de l’amo semblen covincents i l’aspecte de tot plegat, pegant en fosquet, sembla prou normal. L’amo se’n va a fer no se sap què i els deixa sols.

personatge 1 (el que més mana dels dos).: - Sembla que està tot clar.

 personatge 2.: - Clar!?. Serà per tu. Jo no ho veig gens clar. Gens ni miqueta.

 personatge 1.: - Vols dir?

personatge 2.: - Però que tu no saps on dona eixa porta que teim ací darrere? (mentres parla senyala amb el dit polze, sense girar-se, una porta tancada que hi ha entrant al local a la dreta i que queda a l’esquena dels protagonistes. Sense esperar la resposta continua parlant). Ací dalt a la sesgona planta hi ha dotze habitacions. (I ara continua amb vehemència, estirant el coll cap l’altre, alçant la veu i recreant-se en cada sil·laba) Açò és una casa de putes!

Llegir més »

Els xicotets miracles muserencs

August 30th, 2008 • 20 comments opinió

Fa temps que no toque a la Unió Musical de Museros. El meu camí musical es va separar fa temps de la banda. Però, com ha de ser,  l’amistat amb les persones està per damunt de tot i en consequència allà tinc un fum d’amics. Pel juliol un dels més arrimats, Vicent, em convidà a col·laborar en el concert del dia 15 d’agost i jo, més per compartir unes estonetes amb la gent que per altra cosa, vaig acceptar previ permís del director. Ara veig que em feu un favor d’amic, perque el que em vaig trobar fou espectacular. Resulta que havien muntat un macro concert de música estil music hall amb dramatitzacions originals (bravo per Mamel el de Rafel!), projecció multimèdia, ballarins, cantants solistes, equip de so, llums… i fins i tot un castell de focs Llegir més »

el llibret de festes 08

August 8th, 2008 • opinió

De moment aquest any el llibret es titola “Festes Museros 08″. Mira per on ja no són “festes patronals”. Ni “festes populars”. Són festes i avant!. Això està bé. Estan d’ un progressisteee!. Llàstima que només l’obris te trobes al gendre i a la nora de Letizia. Era un bluf!. O pitjor, un error. Algú fumarà puro i no serà havano…  Llegir més »

Almenys un nom de carrer de dona!

August 1st, 2008 • 3 comments opinió

Als precs i preguntes del ple de l’ajuntament dels 31 de juliol va intervindre un dona del poble que va incidir en que no hi havia cap nom de carrer de dona a Museros. Les Mares de Déus, si més no, tenen una representant: el carrer de la Mare de Déu del Desemparats (Davant  del centre de Salut). Aixina i tot des d’ací m’afiegesc a la seua proposta de subsanar tal discriminació. Proposava la dona que el primer li’l posaren a la patrona del poble, la mare-de-déu de… bé, no me’n recorde… la mare-de-déu. Jo m’estimaria més, diguem, alguna cosa més laica. Ací van dues idees: Clara Campoamor, primera dona diputada de l’estat espanyol i lluitadora pel vot femení, i Frederica Montseny, primera dona ministra a Europa al govern de Largo Caballero a la Segona República. Se que no és molt, numèricament, però estic segur que eixiran més candidates. Per cert, també aprofitaria per treure algun nom que, ara com ara, grinyola un poc, com és el cas de  carrer Lepant o Avinguda de Cid. Aquestos darrers noms són restes del entramat simbòlic franquista de batalles i guerrers espanyols i tenen poc o res a veure amb els valencians o muserencs.

El terme de Museros no és segur

July 27th, 2008 • 21 comments opinió

Almenys jo tinc tendència a pensar que Museros és un poble segur. Només recorde, que jo sàpiga, un atracament pel carrer fa uns mesos. També un intent frustrat d’atrac a un banc fa uns anys. I poca cosa més. Potser el capítol més gran seria el de robatoris a les cases. Tinc un parell d’amics que en aquestos anys els han entrat a les cases o pisos i de tant en tant escolte que han entrat ací o allà. Les xifres exactes no crec que siguen públiques, potser per no crear alarma. Ja preguntaré a la policia a veure que pasa.

   Ara bé, un compte és  el nucli urbà i altre molt diferent és el terme. Fa uns mesos aparegué un article a “Las Provincias” que deia  Llegir més »

Els jardins i les plantes de Museros

June 7th, 2008 • 12 comments opinió

Al darrer ple de l’ajuntament un regidor li transmeté a l’alcalde una comentari d’un veí que es queixava del mal estat dels jardins i de les abrets i plantetes que hi ha pel casc urbà. La resposta fou que ell no mirava que estiguera tan malament. Més o menys com a qualsevol poble, deia. La veritat és que a hores d’ara hi ha ja molts jardinets i plantes pel poble. Realment és molta faena de manteniment i hi ha molts trocets que estan prou decents. Això no lleva que altres punts estiguen desatesos i malament a més no poder, bàsicament per desídia. Faré una enumeració de exemples de la cura que te el nostre ajuntament d’algunes  plantetes:

•  A l’avinguda de la Creu falten mitja dotzena de palmeretes des de fa molts anys i no les planten noves. Llegir més »