1863. Tragèdia a Museros

July 13th, 2010 • 2 comments divulgació

Dia de Sant Roc de 1863. Estem en plenes festes patronals de fa 147 anys. Mil muserencs i muserenques han deixat els estris de llaurador, s’han mudat de bon matí i han pasat un dia de balls, missa a l’ermita de Sant Roc amb sermó, traques i dinar en família. Ara, cap a les vuit i mitja, responent als tocs del campanar, se’n van a la processó de Sant Roc. Fa goig vore els carrers arruixats i els millors cobertors penjant dels balcons d’aquelles cases enblanquinades per l’ocassió. El poble fa una olor especial. Les persones es saluden somrients i els xiquets, amb llepolies a les mans que els han fet les mares, corren per les cases del veïnat obertes de bat a bat, netes i arreglades. La jovenalla ja pensa en la festa de la nit. En acabar de sopar hi haurà cordà. Bona ocassió per tirar un grapat de coets i empinar-se bones botes de vi. I en acabant revetlla. Es segur que alguns guitarristes locals i els afeccionat al cant i a la juerga  monten la ronda fins a les tantes.  La gentada es va congregant a l’antiga plaça de l’Esglèsia* i la dolçaina i el tabalet ja es preparen per fer la tocata d’Eixida de Missa. Les portes de l’església s’obrin i una anda xicoteta i sense llums aguaita a la plaça on no hi cap ni una agulla. La gentada, ja amb els ciris encessos, esclata en vítols al patró, sona la dolçaina i el polvoriste, des del corralàs del castell, llança coets a manera de salves. De sobte sona una gran explossió  seguida d’una fumaguera i un soroll  impressionants. Crits i més crits, espentes i redolons, la gent remolinat-se i xafant-se uns al altres sense poder fugir enlloc. L’anda recula per l’enbranzida de la gent que entra a bacs a l’església. Llegir més »