Adéu casa!. Hola casa!

De Mapa vadebò!

Per on comence?. Vaig a ficar-me en un tema delicat. Però amb tot el respecte i avisant vaig a llançar la pilota al dau. Ahi va: L’altre dia varem vore com tiràven les dos casetes de al costat de casa Bernals i hui hem vist que ja van a tirar la casa del cantó de la placeta, on estava el bar Centro i abans Ramon el Sabater.  La primera cosa que m’agradaria saber és si van a construïr alguna cosa que ocupe el seu lloc o si van a deixar un solar vuit durant un parell d’anys. Perque açó darrer prolifera. A hores d’ara el poble s’està quedant mellat de tantes cases velles que estan tirant.

De Mapa vadebò!

  Perque ho faran?, per no pagar la contribució d’una casa vella?. No ho se. I ara, per més inri li ha tocat a uns llocs ben estratègics del poble pel que fa a la seua imatge. En front de l’Ajuntament i al costat de una casa que és BIC (bé d’interés local), amb la protecció que això duu aparellat segons el nou POU (pla d’ordenació urbana). Llance la meua primera opinió: L’ajuntament hauria de autoritzar la demolició d’una casa al centre històric només quan la construcció d’una nova al mateix lloc fos inminent. No crec que importunara molt els propietaris i la imatge del poble guanyaria molt. Però que no pare el joc. Seguim amb altra qüestió: el dia que algú faça una restauració en tota regla (al menys de la frontera) d’una casa vella d’aquest poble, li jocaré la mà i em llevaré la gorra!. I és que ja se’n veuen ben poques. Cases bones a dues mans jo només en recorde una, dos… i poquetes més. I no és que les casetes de la Plaça foren res de l’altre món, tots veiem que estaven caiguent-se, però eren, per dir-ho d’alguna manera,  unes venerables i humils velletes arrimadetes, i potser coetànies, de la casa Bernals. Formàven  un conjunt amb ella. I la façana de davant de l’ajuntament també tenia la seua gràcia. Estava molt malmesa, però mantenia aquells balconets del futurisme dels anys 30 en versió popular. Potser seria la primera del poble en tindre un pis amb escaleta i baixos comercials. Uns comerços d’aquells que ja no n’hi ha: la sabateria, la drogueria… Negociets xicotets de poble xicotet. Jo que sóc del veïnat si que ho note, no se vosaltres. És el meu paisatge immediat, que li vaig a  fer?…I açó em du a: i ara que van a fer ahí?. Imagineu per un moment que, a la Plaça del Poeta Llorente, al costat de la casa Bernals, fan una finqueta com la dalt de les Obreres. Crec que no seria l’únic que li cauria la llonganissa en la cendra. I és que eixa qüestió de la imatge d’un poble ja s’ha plantejat a molts llocs del món. A València, a Galícia, a qualsevol poblet de Navarra i per tot arreu que hi ha una mica de sensibilitat per les relíquies que dónen sabor als poble. A França, als pobles, no es pot tocar cap façana sense el consentiment i l’aprovació dels ajuntaments que sovint imposen el seu manteniment doncs es considera la façana propietat pública. I sense anar més lluny la mateixa Generalitat  Valenciana ordena que els Plans Generals  dels pobles es pleguen a la normativa de patrimoni aprovada el 2006, i en conseqüència diu, entre altres coses, el que segueix:

(copie del Pla General de Museros, redactat però en etern procés d’aprobació)

Artículo 3. Ordenación estructural y pormenorizada en el catálogo.

Conforme al artículo 188 ROGTU:

 1. Del contenido de los catálogos, formaran parte de la Ordenación estructural:    

 7a. La delimitación , como zona diferenciada, del núcleo histórico tradicional, donde la ordenación urbanística no permita la sustitución indiscriminada de edificios, y exija que su conservación, implantación, reforma o renovación harmonicen con la tipologia histórica. Esta ordenación puede estar contenida en la ordenación estructural propia del Plan General-     

 

 Açò no ho escrit jo, que ho he copiat de la pàgina web de l’Ajuntament.  Jo només faig la interpretació que, a la vista de la legislació, digueu-me-ho si m’equivoque, l’Ajuntament hauria de ficar un poc de mà per a que allò que prompte naixerà (espere) tinga una imatge que s’integre plàcidament al conjunt que representa el centre històric de Museros. I ni tan se vol sóc original en demanar-ho o proposar-ho (amb tot el respecte als amos), ja que les ordenances actuals ja restringeixen les altures i obliguen a fer un metre i mig de teulada a la façana pel centre històric. O siga, que el tema ja s’ha plantejat en un moment o altre. Diriem que és ben poca cosa el que es demana actualment, però millor això que una punyada als morros!. El problema. Vull dir. Allò que m’escama, és que ara mateixa a l’ajuntament manen unes persones que el primer que varen fer, ja fa anys, fou asfaltar l’endoquinat del carrer Major,  després també han asfaltat altres carrers al centre, han assolat el Matadero… Resumint, que no se’ls veu cap sensibilitat per mantindre coses històriques, tradicionals etc. Més prompte el contrari. És un ajuntament pusilànim, que alça els muscles a tot i que li manca autoritat per aconseguir, per exemple,  una cosa tan simple com que els cotxes no aparquen dins d’una font (sí, la de la Plaça del Poeta Llorente). Que hem de fer?. Aixina son les coses a Museros. I per favor no em malinterpreteu. Aquestos afers sempre haurien de ser tractats a bones. Cap impossició. Diàleg, acords, tranquilitat i bons aliments. Però una miqueta de monitorització pública sí que faria falta en aquestos casos tan sensibles. En fi!.  Tinc una opinió i l’he dita. Només em resta encomanar-me a la bona voluntat i al gust personal de qui siga que faça els projectes i els pague. “Que tinguem sort!”. Res més. Em senyaria però no m’en recorde.

2 Responses (Add Your Comment)

  1. Efectivament eixe trosset de Museros va a canviar per sempre. Què ens prepararà el futur? Buff, no puc esperar massa de cap arquitecte.

  2. Muserenc exiliat January 15, 2010
    at 9:33 am

    Museros nunca ha tenido ni tendrá una identidad cultural local.
    Por su ubicación estratégica y por la riqueza de su territorio podría ser un referente en la comarca de l’Horta Nord, pero por su mala gestión política, económica, social, cultural y cívica nunca lo será.
    Jamás se ha cuidado ni protegido el patrimonio, ni se han desarrollado planes para dinamizar el entorno cultural y natural. Para que un territorio pueda evolucionar (evolución en todos los sentidos) hay que invertir en su recuperación patrimonial, territorial y cultural.
    Y este pueblo hace ya décadas que inició su “involución”: masías abandonadas (¿por qué no recuperarlas y utilizarlas en beneficio de la sociedad de Museros?), el matadero derruido (cuando podría haber sido un magnífico centro cultural más abierto y dinámico que la agonizante y desaprovechada Casa de Cultura actual), inexistencia de planes de fomento a la juventud, maltrato y poco respeto a las instituciones culturales (léase Sociedad Musical, ¿este ayuntamiento no se ha dado cuenta que no subvenciona a la Banda, sino que contrata sus servicios? Señores músicos dejen de mendigar y creen un proyecto más amplio, que involucre a la población entera en su causa y demuestre al ayuntamiento su poder de gestión y cohesión), poco uso de la Biblioteca Municipal ( ¿y los talleres de lectura? ¿y las conferencias y charlas en ella para incentivar a que la gente del pueblo quiera acercarse a ella -aunque no sea para leer-?), y libre albedrío en la construcción y demolición de edificios.
    Así una lista interminable de sucesos que dejan entrever la mala gestión se sus políticos -sean del color que sea-, la poca decisión de sus ciudadanos para exigir responsabilidades y la poca creatividad de un territorio incapaz de quererse, cuidarse y aprovecharse. Una pena.

    Solución: más toros.

    Un ex-ciudadano de Museros
    (que a pesar de su exilio se sigue apenando de la poca suerte que corren els muserencs, ¿no se merecen nada mejor?).

Deixa un comentari

Formatting: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>