Antonio Bolea Llopis
July 2nd, 2009 • opinió
Fa pocs dies va faltar (massa prompte, collons, massa prompte) Toni Bolea. Un gran home, un home bo i un home del poble. Muserenc al cent per cent, d’aquells que donen sabor al col·lectiu i que inconscientment penses que no van a morir-se. Per més que sempre es queixara de la cama jo el volia vore ben vellet queixant-se encara de la cama i contant anècdotes als seus coneguts que erem tots. I és que es feia voler per on anava. Agradable en el tracte, sempre disposat a la broma i al “chiste” però seriós i formal quan feia falta. Quan es posava ferm tampoc el xafava ningú i en tenia per tots. Tenia paraules com un advocat i les tenia totes a punt. Amb una contestació deixava a qualsevol a l’altura del betum. Perque era un home honest i clar, sense pèls a la llengua i amb la veritat per davant ja fora davant les autoritats o davant del Papa. Respectat i respectable en grau màxim.
Pel que fa al meu tracte amb ell no puc menys que recordar la seua gran passió que fou la música. Sense haver tingut una formació acadèmica dugué endavant una tasca formidable. A la meua generació de músics de la banda, molts dels quals hem acabat guanyant-nos la vida amb aquesta activitat, ens ensenyà ell el nom de les notes musicals i a fer el compàs de ben menuts. Fou intérpret de saxofó tenor, mestre d’educands i fins i tot president de la Unió Musical de Museros, a la qual li dedicà temps, esforç i entusiasme altruïste com pocs. Sempre amb bones idees: nous locals, millora de la financiació, compra de instruments, millora de la qualitat musical enpenyant-se en que els nous educands anarem al Conservatori etc.
Al mateix temps, inquiet com era, duia endavant altra activitat musical no menys profitosa. Fou el director del Cor Parroquial de Museros durant més de trenta anys, que es diu prompte. Durant aquesta llarga trajectòria el Cor assolí grans fites musicals (tots recordem quan estrenàrem Carmina Burana junt a la la banda o quan cantaren el Requiem de Mozart). Centenars de joves del poble han tingut el plaer de gaudir de la seua amistat i de deixar-se encomanar del seu càlid entusiasme musical. Museros tingué allò que cap altre poble tenia i la parròquia de Museros fou l’enveja de la comarca gràcies a ell, perque cap no tenia un cor que cantara les misses amb tanta professionalitat, profunditat de repertori i saber fer. Ni se sap la quantitat d’hores que emprà en assajos, còpia i arxiu de repertori, organització de viatges etc. etc. I tot per amor a l’art, a Museros i a la seua gent. Qualsevol persona, de qualsevol edat, color i pensament que s’ha acostat a ell i ha volgut fer amb ell un trocet del camí ho ha pogut fer perque Toni era Toni i en tenia per tots.
Ben segur que no he esgotat ni de bon troç tot el que era i significava. Ni vull ni puc. Altres podreu dir i contar sobre ell en altres àmbits i periodes on jo no vaig tindre tant de contacte amb ell. Estic segur que seran tot coses bones. Pel que fa a mi només sentia la necessitat d’escriure aquest humil i incomplet epitafi. Crec que el mereix. Només em resta dir que estic molt content i pagat d’haver-lo conegut i de considerar-me el seu amic.
Gràcies. Moltes gràcies per tot Toni.
ptdta: L’ AMPA del Col·legi Públic Blasco Ibáñez també li ha escrit unes lletres
comentaris recents