el Síndic de Greuges

November 19th, 2009 • proteste!

Ja sabeu, sobretot si haveu llegit aquest blog alguna vegada, que un dels temes als que he fet referència sovint és el lamentable estat del poble pel que fa a seguretat vial, accessibilitat i transit normal dels vianants. Doncs bé, ara vull manifestar el cas que m’ha succedit recentment arran d’una queixa que vaig interposar pel mateix motiu al Síndic de Greuges de la Generalitat Valenciana en contra de l’Ajuntament de Museros. Certament el fet en si de fer la queixa i enviar-la fou fàcil i recomanable: entres a internet a la pàgina de l’esmentat Síndic de Greuges, escrius les teues dades i la queixa en qüestió i ja està: “enviar” i punt. Potser si la havera d’haver duta en persona a València i fer paperassa no l’hauria posada… o sí, no ho se. El cert és que no tenia jo massa esperances en el tema, però com les anteriors iniciatives (reunions de veïns amb l’alcalde, preguntes al plenari etc.) no havien tingut cap efecte -però cap ni miqueta!-, vaig pensar que no perdia res d’iniciar aquest afer espentat pel convenciment de que tenia (i encara en tinc) raó. Al cap i a la fi es podria pensar que a aquella institució l’ajuntament li faria més cas que a mi,  el veí protestó de torn que el toregen com volen i no aconsegueix que les coses que demana transcendisquen de cap de les maneres. De fet pense que dur el capot al muscle i torejar queixes, preguntes del Ple  municipal i veïns s’ha convertit en una de les principals tasques de l’ajuntament i han agafat una pràctica sublime. Per a excusar-se i donar llargues ja sabeu que valen un Potosí.  Seguisc amb el tema. Un dia, al cap de mesos, m’arribà un carteta del Síndic de Greuges diguent-me que la queixa s’havia admés a tràmit. Mira tu que bé!. Deia també que es posarien en contacte amb l’ajuntament, li demanarien un informe sobre el tema en qüestió i tal i tal. Magnífic, pensí jo. A vore ara com toregen este bou; a vore si li fan “pase de pecho” o “chicuelina”!. Perque justificar-se amb el panorama dels aparcaments, les voreres, els pasos de vianants etc. era i és difícil difícil. En fi, pasa una altra temporadeta i arriba una altra carta. A aquesta el Síndic em diu que està esperant la resposta de l’Ajuntament de Museros i que ja han insistit per segona vegada. “Res de nou sota la capa del cel”; com que no saben que dir s’estan fent els llonguis, vaig pensar jo entre mi. Això en el millor dels casos. També potser que les cartes restaren a un calaix oblidades o que directament les hagueren ignorat sense més. Ja sabem que això de dur la faena al dia no és precissament el seu fort. Però no. Resulta que la segona carta feu el seu efecte i deberen caure en el compte de que respondre-li al Síndic de Greuges és obligatori, encara que les seues recomanacions finals no són vinclants. Algú de dalt mogué el cul amb força i la cadena de subordinats el mogueren també al uníson. El resultat fou una tercera carta on el Síndic m’adjuntava l’informe de l’Ajuntament de Museros. Uf!. Això si que és un informe de trellat!. Menuda perla fina de informe!. De moment li pasaren la faena a la policia i li unflaren el cap com si jo tinguera una fixació en contra de ells, cosa que evidentment no és certa. Parlaven de la remodelació del centre històric de fa set anys, de que no hi havien rastellets, denunciaven l’incivisme d’alguns propietaris de cotxes que aparcaven malament  i tot plegat qualificaven el problema de puntual i de menudències. Poc menys que deien que els vianants no tenen cap problema circulant pel centre de Museros. Com a traca final, entre mentides i mitges veritats, fins i tot m’acussaren a mi personalment, amb nom i cognoms, de que també aparque malament el cotxe i de vegades me l’han habut de retirar. Reconec que algun dia he oblidat que hi havia processó (diguem-ne que no en soc molt afeccionat a aquestos saraos), però realment no esperava una manca d’elegància d’aquell calibre doncs, no fa falta dir que en la meua queixa s’adreçava a l’Ajuntament com institució responsable del problema i no a este o a l’altre en particular. Per suposat oblidàren posar que des de l’alcalde, pasant per alguns regidors i fins i tot la policia aparquen on els ve de gust sense la més mínima vergonya ni respecte dels que circulen a peu (i aquests si que haurien de donar exemple), o que han desaparegut trams sencers de voreres, o que la font de la plaça és a hores d’ara un parking també. S’ha de tindre molta barra per eixir per peteneres d’aquesta manera. Ni “pase de pecho” i res de res, com no podien dir la veritat optaren per la mentida i la demagògia.

I encara una altra eixida de to més: al ple de l’ajuntament el Bloc preguntà si l’ajuntament de Museros tenia per costum contestar les cartes del Síndic de Greuges (n’hi ha algunes més en el mateix cas, no soc l’únic). Què has dit!. Botaren com a molls!. No feu falta que s’especificara a quina a carta es referia. La imatge peripatètica de vicent Simón dret amb una suposada foto del meu cotxe mal aparcat i disparant per la seua flamígera boqueta sobre l’exemple que donava jo (!?) mentres denunciava per altra banda no te preu. Ni Berlanga en els seus millors moments. O Fellini, ves a saber. Com si aquella foto justificara la seua incompetència… la de l’Ajuntament, entenem-se!. D’altra banda jo pensava, en part satisfet, que esta els havia cogut més del que jo esperava. ”Ladran, Sancho, luego cabalgamos”.

Per no allargar-me molt i anar rematant garbes dir-vos que vaig contestar a l’informe de la manera millor i més educada que vaig poder i que la darrera carteta de l’ínclit Síndic de Greuges em deia que no considerava que la situació vulnerés els meus drets constitucionals. Reconec que em vaig quedar un poc a quadres. Esperava alguna cosa més. No se si al Síndic de Greuges també se’l pot pressionar o que pobret amb tot el tema del cas Gürtel, que coincidí en el temps, ja anava prou esglaiat. El fet és que passà de mi i de la meua queixa. Hauré de tirar per altra senda.

I tot continua com sempre a Museros.Fi.

Trackback URI.