L’església de Museros
July 3rd, 2010 • opinió
 |
| De wordpress |
Des de la meua situació de separació voluntària i total de qualsevol cosa que tinga a veure amb la l’Església (en majúscules) i encara més dels que la manegen (per entendre’ns, del clero) hi ha coses que no comprenc. Bé, no comprenc quasi res. Ara bé, com resulta que visc a pocs metres de l’església (l’edifici) i encara vivim a un poble xicotet on la informació és transmet fluidament entre el veïnat si saps parar l’orella, vull incidir sobre un tema relacionat amb la moguda parroquial local. Els fets són els següents: Per una banda tenim que el rector (supose que amb la col·laboració dels parroquians) han encetat una campanya anomenada “El carro del kilo” que consisteix en que els assistents a les celebracions, quan entren al temple, se’ls anima a que dipositen un kilo de menjar (del que no es fa malbé: arroç, sal, sucre etc.) a un carro de supermercat que hi ha a l’entradeta. Res a objectar. O sí. El tema dels “cepillos” no deu anar massa bé…Total, que quan el carro està ple el duen a Cáritas. Fenomenal. La iniciativa ha eixit al diari en primera plana, amb la qual cosa supose que s’està satisfet i pagat dels resultats i per tant també pagats de divulgar-la. I ara, d’altra banda, tenim que farà cosa d’un any, ja en plena crisi i poc abans de la primera iniciativa, el temple estrenà un retaule major a “tutiplen” valorat, segons paraules del mateix rector, en 300.000 € pam amunt pam avall. Feu-li una miradeta. És un alarde de luxe i ostentació -em quede una estoneta mirant-lo-. Uf!… Tot és pegar-li voltes i no me quadra. Que és art intemporal… mmh… no ho tinc molt clar, però bé. Que va ser un regal anònim (no és el primer) d’un feligrés/a ric… psss!… tira, bé. Que qué haurien d’haver fet?, dir-li que no?… No ho se, qué vols que et diga, a mi continua sense quadrar-me… Mire els dos fets esmentats, pense un poquet i note que la cosa grinyola per tots els costats. Quants “carros del kilo” s’omplirien amb 300.000€?. Era necessari?, vull dir, la tasca que es fa allà dins canvia substancialment amb o sense el nou retaule?, o és simplement bufar en caldo gelat?. Recordem que Cáritas (i la SUMM) s’ha desllomat a treballar durant mesos organitzant unes celebracions per aconseguir 5 o 6.000 € (o els que siguen…) per dur endavant la seua lloable labor. Aquestes persones particularment quan entren a l’església i veuen tot allò no faran un pensament?. No hi haurà cap parroquià/na que en mirar el retaule veurà només 50 milions de les antigues pessetes gastades en vanitat?.
Postdata:
A la “Gaceta de nuestra comarca” es pot llegir el següent article:
Redacción
La iglesia de Museros reemplaza el retablo destruido hace 70 años.Una familia de la población dona la obra que reproduce la pintada en 1951.
El arzobispo de Valencia, monseñor Carlos Osoro, presidió la dedicación del templo parroquial de Museros, del siglo XVIII, después de haber sido rehabilitado durante cinco años. Igualmente, la parroquia ha incorporado un nuevo retablo en el altar mayor, donado por una familia de la población, que reemplaza al que fue destruido hace ahora más de 70 años. El retablo, dedicado a la titular de la iglesia, la Asunción de Nuestra Señora, alberga una imagen de Santiago y otra de San Luis Bertrán, para conmemorar, respectivamente, la vinculación y presencia en la localidad tanto de la Orden de Santiago, desde la Reconquista por Jaume I hasta el siglo XVI, como de los dominicos desde el siglo XV hasta la desamortización de Mendizábal, en el XIX. Precisamente, la iglesia primitiva contaba con signos y cruces de Santiago, “que todavía perduran”, según el párroco, Antonio Ros, que, de otro lado, añadió que en la localidad fue construido un convento de religiosos dominicos en donde fue Prior el propio San Luis Bertrán de 1570 a 1574. Por tanto, “era una deuda histórica dejar constancia de este recuerdo en nuestra iglesia”, precisó Ros. Además, el retablo, elaborado por la empresa Arte Martínez del pueblo de Horche, en Guadalajara, incluye un lienzo que representa al patrón, San Roque. El retablo del altar mayor, que sustituye al anterior destruido en 1936, “es una reproducción del que fue pintado sobre la pared en 1951”, según el párroco. Asimismo, las obras han incluido la rehabilitación del tejado “que presentaba deterioro, humedades, tejas rotas y grietas”, la incorporación de cinco vidrieras, la intervención de las puertas, la renovación del estucado de su interior, así como el cambio de la instalación eléctrica.
Ja ho podeu vore. El senyor rector de Museros te una habilitat manifesta per aconseguir sobvencions, tant públiques (Diputació, etc.) com privades (la misteriosa família del retable i altres). Entre unes coses i altres no fa falta ser molt espavilat per adonar-se de que a l’església de Museros s’ha invertit un “potosí” de diners. Sota el meu punt de vista açò te un aspecte positiu que m’afecta: m’alegre de que un patrimoni local es conserve, gràcies a açò, en òptimes condicions. Dit això, la reflexió que m’asalta (que ve a redundar en la tesi explicitada al principi) és la següent: Espere que les pràctiques caritatives de la parròquia no es limiten al “carro del kilo” i que aquesta bona mà que te el rector per atraure capital també s’enfoque a aquest àmbit tan necessari pels temps que corren.
Ben pensat el fet de que Càritas organitze festivals per financiar-se no sembla apuntar a que la parroquia (i el rector) estiga fent un esforç ni de lluny equivalent en les dues direccions. També potser que jo no tinga tota la informació. Ves a saber. Estaria bé que algú proper a l’Església m’ho rebatira tot raonablement. Preferiria quedar com a malpensat i que les coses no foren com jo les he plantejat.
comentaris recents